Conversem amb Carles Sànchez, voluntari i impulsor del projecte a Sant Just Desvern
El Carles, que és de Sant Just Desvern i té cinquanta-dos anys, va descobrir En Bici Sense Edat a través de les xarxes socials. Un cop va haver tastat l’experiència com a voluntari a Barcelona, però, no en va tenir prou. Paral·lelament a la seva feina com a dissenyador gràfic, va voler treballar per traslladar la idea al seu municipi natal. El camí no ha estat fàcil i alguns obstacles van fer-li tenir ganes d’abaixar els braços momentàniament. Per sort, però, i dedicant-hi moltes hores, va trobar la fórmula per anar sumant esforços i, després d’una primera sortida durant la Baixcicletada 2019, el capítol a Sant Just Desvern va convertir-se en una realitat.
EBSE: – ¿Com vas descobrir EBSE?
Carles: – Ho vaig descobrir per les xarxes. Utilitzo Twitter bàsicament per informar-me de temes que m’interessen. Una de les entitats que seguia era Biciclot, i allà vaig veure una de les primeres convocatòries de voluntariat.
EBSE: – ¿Quan i com et va venir la idea d’implantar el projecte a Sant Just Desvern?
Carles: – Va ser al participar i involucrar-me com a persona voluntària. Quan descobreixes el projecte a fons, fas passejades i ets conscient de la felicitat que aportes a persones vulnerables, que en molts casos pateixen solitud no desitjada, penses que el projecte d’En Bici Sense Edat hauria d’arribar a cada racó del món on hi hagi persones que ho puguin necessitar. Aleshores vaig decidir dedicar part del meu temps de voluntariat a intentar que la iniciativa es desenvolupés en el meu entorn territorial. Em vaig començar a moure no només al meu municipi, Sant Just; també vaig anar a Sant Joan Despí, Esplugues i vaig establir contactes a Sant Feliu. Alhora que passava tot això, des del capítol de Barcelona, vaig rebre tot el suport per fer-ho. Arran d’aquest fet, que em va passar a mi i també a altres persones, es va plantejar la creació de l’associació En Bici Sense Edat a nivell territorial. Era la manera d’afavorir-ne la implantació en altres municipis, la creació de nous capítols.
EBSE: – ¿Quines han estat les principals dificultats que t’has trobat a l’hora de tirar endavant el projecte des de zero?
Carles: – Uf! Bàsicament obtenir el suport econòmic per poder engegar-ho. Però el més complex ha estat sobretot que, en la gestió del projecte, hi intervenen molts factors de diferents àmbits que, vist des de fora, no et pots imaginar. Parlo de la gestió econòmica, la política, la tècnica, la legal, etc. Tot plegat per adaptar-se i complir les lleis i les normatives. És una gestió absolutament professional i multidisciplinar.
EBSE: – ¿Què ha fet més fàcil tot aquest procés?
Carles: – Crec, sense cap dubte, que han estat dos suports imprescindibles. D’una banda, les companyes que aleshores eren responsables del capítol de Barcelona i que, actualment, són a més a més membres de l‘Associació En Bici Sense Edat. És cert que em vaig moure molt, sóc una persona constant i que no abaixa els braços fàcilment. Però sense la informació, els consells i les estratègies que em van facilitar, fruit de la seva capacitat i experiència, és possible que el projecte no s’hagués fet realitat.
I, d’altra banda, l’ONG Sant Just Solidari. Un cop ja ho havia intentat tot, quan ja quasi estava a punt de llançar la tovallola, em vaig dirigir a ells. Vaig explicar-los el projecte i com imaginàvem el seu desenvolupament a Sant Just. Em van comentar que, tot i no ser el seu camp, el trobaven molt beneficiós. Llavors, veient l’empenta que portàvem per fer-lo realitat, van decidir realitzar una junta extraordinària de les sòcies i es va aprovar per unanimitat. Aleshores vàrem començar com un projecte més de l’ONG. Van posar al nostre abast l’espai d’oficines, material i suport humà, i amb la seva potència i influència, hem anat aconseguint suports per part de l’Ajuntament així com d’altres entitats per tirar endavant. És un orgull formar-ne part.
EBSE: – ¿Què diries a algú que estigui pensant a apuntar-se al voluntariat però que tingui dubtes al respecte?
Carles: – Que ho provi, sense cap mena de dubte! Que s’apunti a la propera formació de voluntariat i que ho provi… Mira, no es pot posar la mà al foc per gairebé res, però estic segur quasi al 100% que, quan ho proves, comences a fer passejades i veus el que aportes i t’aporta, t’adones realment del que representa. La idea d’EBSE va molt més enllà d’una fantàstica passejada, que és molt agradable per a tothom. El vehicle és l’espai que permet lluitar contra la solitud, contra la dificultat en la mobilitat. L’espai que et permet passar una estona feliç i connectar amb la societat. Ho puc ben assegurar!