Sense pressa però sense pausa

[ACTIVITATS] A poc a poc notem que els nostres passatgers ja porten bufanda i guants. I això ens recorda que ja tenim més de mitja tardor passada. Enguany ha estat una temporada molt estranya, plena de reptes però també d’activitats. Us convidem a compartir amb nosaltres tot allò que hem estat fent les últimes setmanes.

Malgrat les canviants mesures arran de la pandèmia, cal remarcar que comptem amb el suport i permís de l’Ajuntament de Barcelona. Als nostres tricicles ja no hi pugen parelles; ara passegem els avis i àvies d’un en un. També invertim més temps que mai en prendre les mesures de desinfecció adequades: no volem que la pressa ens espatlli la festa. Però, ara com ara, no ens cal prémer el botó de pausa. Avancem a poc a poc però sense aturar-nos.

[Barcelona] Les últimes setmanes hem estat a la Fundació Enllaç (Sagrada Família) i als Habitatges Amb Serveis Marqués de Campo Sagrado i els Habitatges Amb Serveis per a Gent Gran Reina Amàlia I i II (Ciutat Vella). I això sense oblidar les residències!

Si aquests dies passeu pel barri de Sants, entreu a donar les gràcies als companys del taller Lakota Bikes! Gràcies a ells vam poder guardar els tricicles en un lloc segur mentre érem a la Josep Miracle. També hem estat a la residència Fort Pienc, que ha tingut més èxit que el paper de vàter i la farina en època de confinament! Així ho demostra el fet que la residència ens demanés un ampliació i també aquest fantàstic reportatge que ens va dedicar Línia Eixample.

[Sant Just Desvern] A Sant Just tampoc s’han quedat quiets. L’entitat Sant Just Solidari ha dut a terme l’activitat en dos centres, el Centre Social del Mil·lenari, on també s’hi podien apuntar persones particulars, i el Centre Pilot Asproseat, on es va decidir iniciar passejades habitualment després d’un passeig inicial amb un usuari del centre ocupacional. Arran de les mesures establertes per l’ajuntament, però, tot plegat ha quedat en stand by. Esperem que el reset arribi abans que el fred!


Volem remarcar el valor d’aquests passejos. Aquest context tan gris i a vegades desolador subratlla la necessitat de combatre l’aïllament. Es confirma el que ens ensumàvem: cada tarda de passeig és un gol a l’aïllament no desitjat. La nostra gent gran se sent en una illa diminuta, sovint en forma d’una habitació de residència, i cada cop rebem més mostres d’agraïment per ajudar-los a navegar una estona.

 

Vols recolzar el projecte? Associa’t i pedalem junts contra l’aïllament i la solitud no desitjada!  Per donar-te d’alta has d’omplir el següent formulari

I per últim, t’animem a subscriure’t al nostre butlletí electrònic per estar al cas de tot i que no se t’escapi res!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *